jueves, 24 de mayo de 2007

A l’atenció del Lleó indomable;

Eto’o, nosaltres entenem que en un atac de ràbia et neguis a jugar els “minuts de la basura”. Acceptem que juguis partits tot i que tu mateix hagis reconegut que no estàs bé. Com que et convé, saltes al camp i no diem res. Entenem que en el teu ordre de prioritats el primer sigui la teva estimada Camerun, després el Mallorca i nosaltres siguem els tercers –un bronze sempre és millor que res-. Insultes a l’entrenador menys polèmic de la història del club, l’estimat Frank Rijkaard, dient que és una mala persona i nosaltres mirem cap a una altre banda –Què hagués passat amb Van Gaal o amb Cruiff?-. Fas esclatar una bomba a Vilafranca i menystens als teus companys de vestidor i nosaltres passem pàgina –ells també-.

Saps perquè ho fem? Perquè volem als millors al nostre equip, i tu Samuel, ets un dels millors davanters del món. Ho diré en la llengua de Cervantes perquè m’entenguis: Lo tuyo, Samuel, es darle a la pelotita, no a la boquita, así que, por favor, por el bien de todos –también el tuyo- aprende a decir las cosas. Porque para decir según que, a veces es mejor callarse.

Si el que vols es marxar al Madrid, endavant, però crec recordar que ja hi vas estar i no et van tractar massa bé. Els mitjans, són això, mitjans. Actuen com a mitjancers. Són el pont entre el que tu i el teu entorn diu i els socis, seguidors i lectors. La culpable mai (encara que es digui sempre) és la premsa. Per això, Eto’o, tingues clar que si hi ha polèmica és perquè tu l’has alimentada.

Tan de bo que l’any vinent tinguem tots els cracks del Barça junts, tots aquells que ens heu donat la segona Copa d’Europa, però per quedar-te, Samuel, hauràs d’assimilar algunes coses.

Ronaldinyo és el millor del món. Ronaldinyo ha canviat la història del nostre club, ha canviat el sentit d’un cicle perdedor per convertir-lo en un de guanyador, ell és qui ha donat la volta al mitjó. Ronaldinyo és màgic i si no entrena tant com tu, li perdonarem igual que hem perdonat les teves sortides de to –recordeu els entrenaments de Romario? I els de Maradona?-. Tu no ets Ronaldinyo. No ho seràs mai perquè teniu característiques diferents. Tranquil Eto’o, cadascú és com és. Tots tenim els nostres punts forts i les nostres debilitats. Encara que Messi hagi marcat un gol que tu mai podràs repetir, segur que ens en donaràs un grapat que valdran punts importants, fins i tot una altre Champions. De veritat que ho crec així, però Eto’o, quan entenguis perquè el Camp Nou corejava “Laaaarssoooon Laaaarssooooon”, llavors, podrem cridar el teu nom.

Força Barça i força Eto’o.