Tots guanyen – Tots perden

Felicitats a tots els grups per les seves respectives victòries. Com sempre, tots han guanyat, encara que jo crec que els que han guanyat són els que no s’han expressat. És a dir, els que diuen que han guanyat en realitat han perdut. Vull dir que, finalment, i això és molt perillós, qui ha rebut més vots és l’abstenció.

Abstenció alta és debilitament de la democràcia. Abstenció alta és agreujament de la desafecció política. Resultats pocs clars i coalicions il·lògiques però legítimes contribueixen, també, a distanciar la gent de la política. Tres perdedors no fan un guanyador. I un guanyador no hauria de fer de perdedor. La gent es pregunta per a què serveix el seu vot i què passa entre vestidors.

La distància entre governants i governats creix, i per aquests últims, recuperar el terreny perdut és molt difícil. S’està entrant en una dinàmica perjudicial per a la democràcia, però també, per a la professió. Avui en dia, quan sents parlar d’un polític el més habitual és trobar-se amb expressions tals com; Uf! Són tots iguals! Aquest esta aquí per “xupar del bote”, no són gent de fiar, són uns mentiders, és una vergonya, etc. N’hi ha tantes com persones que les diuen.

Jo sóc el primer en queixar-me, un dels que creu que efectivament hi ha un marge de confiança amb el sistema i el polític que s’està esgotant, però crec, enèrgicament, que un per queixar-se ha d’haver complert amb les seves obligacions cíviques i ciutadanes (com a mínim) d’anar a votar. Per tant, primer, prediquem amb l’exemple, complim amb les nostres obligacions i -llavors- fem complir les dels altres. La relació és de vasos comunicants. Existeix una correlació que mou fluxos en ambdues direccions i que per tant, en part, estar en les nostres mans de canviar.

Complim i fem complir. Enhorabona a aquells que han participat, també aquells que han quedat decebuts, perquè com a mínim, crec que podran queixar-se amb raó i consciència cívica.