Homo estudietis

Ara que hi ha exàmens, tant de selectivitat com d’universitat, l’homo estudietis es fa més visible. Aquestes són les dates en que surt del seu cau i exhibeix els seus grans apunts –com aquell que exhibeix els seus colors o el seu cant per aparellar-se-. Són animals esquerps, tenen el seu propi hàbitat i són molt tancats en el seu cercle de coneguts i amics. Els podràs trobar a la biblioteca, matí i tarda, nit i dia.

Entre les seves grans virtuts, destaca la vista d’àguila; són capaços de llegir a velocitats no documentades i devoren llibres i apunts com aquell que menja pipes -perquè quan comencen no paren-; disposen de dits de pianista, àgils i ràpids, que els permeten escriure més que ningú en l’espai destinat a respondre les preguntes de qualsevol examen; i són especialment pessimistes, perquè sigui com sigui, sabent-ne més que el professor, sempre pensen que l’examen els hi ha anat malament.

Tanmateix, són una mica sords, perquè quan en un examen utilitzes aquella tècnica tan coneguda del pse pse o del uhum uhum, no s’assabenten de res. Però... Que hi voleu fer, cadascú és com és, i ells són així; molt seus.

O nosaltres molt nostres?