PortAventura

Tal dia com ahir, servidor va fer una escapada a aquest gran parc d’atraccions que per tots és conegut. Encert total el d’anar-hi entre setmana per evitar aglomeracions i massificacions, si bé és cert que cal llevar-se d’hora i tornar tard. L’esforç físic és important i l’econòmic considerable, però tot plegat, tenint en compte que l’oci és car, la festa va sortir prou bé.

En un sol dia, tens ocasió de visitar una fantasia de Xina, Mèxic, Polinèsia, Far West i la nostre estimada Mediterrània. Evidentment, visions molt comercials i esbiaixades de cadascun d’aquests territoris que viuen dels tòpics però que també mostren que hi ha maneres diferents de viure i entendre el món.

Però parlar de PortAventura és parlar d’atraccions. Els xinesos el Dragon Khan, els cawboys la Stampida, els mejicanitos l’Hurakan Condor, a la polinèsia el Tutuki Splash i el Sea Odyssey, però i a la mediterrània? Què tenim nosaltres? Després d’anys de ser únicament la porta d’accés, tenim l’atracció estrella del parc: el Furius Baco. Impressionant! Accelera de 0 a 135km/h en 3 segons, que vol dir que deixes els teus problemes enrere. No vull ni tan sols intentar descriure les sensacions que produeix, cal que ho visqueu per vosaltres mateixos.

Tanmateix, no únicament hi ha atraccions, hi ha una oferta d’espectacles vertaderament interessant. Dels molts que vaig visitar, em quedo en primer lloc amb l’anomenat Bubblebou en que un alquimista xinès fa meravelles amb bombolles de sabó. En el mateix territori, les acrobàcies de l’espectacle China Town em van sorprendre gratament amb actuacions dignes de circ, però el que em va fer bullir la sang va ser el Templo del Fuego i el clàssic Can Can Show –encara que aquest últim d’una altre manera, ja m’enteneu-. Per tancar la jornada vaig optar per la Noche de fuego en Tahití per allò de veure aquells sostens de coco...

Per últim, dir-vos que tot i ser un lloc de guiris en que les samarretes del Barça es combinen amb espardenyes i mitjons, el català no es sent lluny de cassa seva. Hi ha rètols, monitors i indicacions en català. A l’espai de la Mediterrània hi ha una tenda de queviures que promociona el nostre producte i, tot i que l’espai més fluix és el nostre, amb aquesta nova atracció i la festa de cloenda del fiestaventura crec que s’impulsarà una miqueta més la nostra visió del món.

PD: La bona companyia és requisit indispensable per gaudir d’un dia com el d’ahir.

Satèl•lit Digital

Des que Televisió de Catalunya a passat a ser tevetré i s’aproxima la data en que les reposicions d’aquelles mítiques sèries com el Equipo A, Los vigilantes de la playa o el coche fantástico retornen com un gaspatxo mal digerit, cal buscar alternatives més apetitoses.

Jo aquesta alternativa l’he trobada al satèl·lit digital. Sí, ja ser que és una plataforma privada però sovint allò de pagant St. Pere canta... funciona. Vull dir que per veure alguna cosa que pagui la pena cal fer un esforç.

Odisea, National Geographic i Discovery s’han convertit en els meus canals de referència. Avui mateix he tingut ocasió de veure (mentre dinava) un documental sobre la relació de l’autisme amb els genis que a més a més incidia en la diferències existents entre el cervell masculí i femení. Interessantíssim.

No voldria semblar pedant, ni tan sols voldria que us emportéssiu una imatge errònia de mi. No he estat mai un set ciències ni un empollón, però he trobat en aquests canals un àpat televisiu deliciós.

Sempre que he vist les xifres i percentatges de població que diu veure documentals he estat escèptic i he pensat que en absolut concordaven amb els percentatges de share que obtenen aquests programes, però avui, podria respondre afirmativament sense faltar a la veritat que efectivament en soc consumidor.

La telebasura sobreviu perquè es ven sola. Jo compro altres coses.

AVErias i problemes

El tren d’alta velocitat, lluny d’oferir solucions provoca mal de caps. I encara no el tenim!

El conflicte es situa a dia d’avui, després de deixar de banda el debat del temps per impossible, un cop retrassada la connexió amb França tres anys més (del 2009 al 2012), en el traçat que ha de seguir el tren de lenta construcció. L’itinerari previst pel govern, finalment és el de la ruta gaudí, passant pel centre històric i arquitectònic de Barcelona amb gran interès a la Sagrada Família. Fantàstic! Aquesta brillant idea costarà més de 246,2 milions d’euros (qui sap quantes pessetes son això...) per un tram només de 5,64 kilòmetres entre las estacions de Sants i la Sagrera.

Evidentment, els tres grups de l’oposició - CiU, PP i ERC-, que son majoria, han expressat la seva intenció de votar en contra d’aquesta proposta tot i no tenir, en aquest cas, una posició alternativa consensuada. És a dir, units per anar en contra de i dividits per anar a favor de.

En tot aquest enrenou, si una cosa esta clara, és que ningú entén perquè ha de passar pel centre de Barcelona havent alternatives plantejades pel litoral i pel Vallès. Jo no ser quina és millor i quina és pitjor, però el que si que tinc molt clar, és que el menys costós serà no passar pel centre de Barcelona. A més a més, amb l’experiència “oblidada” del Carmel (ja no en parla cap polític) crec que és totalment innecessari i arriscat optar per la ruta gaudí.

Què perquè arriscat? Creieu que no caurà? Que és una broma de mal gust? No ho ser. El que si ser és que s’ha previst un tractament especial per protegir la Sagrada Família dels moviments que pugui patir el terreny pel pas de la tuneladora. Vol dir que contemplen un cert risc, que lluny de ser fictici, mereix una atenció especial. Abans de l’arribada de la màquina, es col·locarà una pantalla permeable de pilotes de 1,5 metres de diàmetre i uns 40 metres de profunditat. A més a més es construirà un dau longitudinal de formigó adjunt de 3 x 3 metres i es reforçarà el subsòl amb la injecció de formigó.

De veritat creieu que si pensessin vertaderament que el risc és mínim farien tot això? Per no fer marxa enrere en una decisió evidentment desencertada podem acabar la construcció de la Sagrada Família a l’estil culinari de Ferran Adrià; Deconstruint o el que pel cas és el mateix, derruint o enfonsant la nostre meravella de la ciutat.

Ea Ea Ea, Sagrada maravella!

El discurs de Medi Ambient està contaminat!

La premsa obra avui la secció de ciutadania amb la rèplica del RACC al pla de Medi ambient. Tal com vaig apuntar, conduir més a poc a poc no contamina menys. No en sóc un expert, però hi ha coses que són de sentit comú. La pol·lució no depèn de la velocitat sinó de les revolucions del motor, vol dir que es contamina més quan més curta és la marxa amb la que circulem.

El director tècnic del RACC, Pere Sauret, en la línea del que expressava jo mateix fa un parell de dies ha dit el següent: "Si estamos en contra de esa limitación de la velocidad es únicamente porque no sirve para los fines que se pretende".

Evidentment, aquest bon home interpreta que pretenen reduir la contaminació, però jo aniria més enllà hi ho diria clar i català: Volen recaptar més diners. Volen posar més multes.

Sabeu què passarà si imposen aquesta limitació a 80 km/h? Ningú la complirà. I ningú ho farà perquè és exagerada i està fora de lloc. Però precisament això és el que busquen. Acompanyaran la limitació de mesures de control i forts dispositius de vigilància. Darrere del cartellet indicador de 80 km/h col·locaran un radar fix perquè faci més fotos que un japonès a la Sagrada Famíla.

Lluiiiiis!

Velocitat i contaminació

La televisió no para. Ara tot és contaminació, canvi climàtic i desastres naturals. Ahir no, avui si. I sembla ser... que demà també.

Estranya relació la de la contaminació i la velocitat. Segons diuen es contamina més a altes velocitats que a reduïdes velocitats. Això suposo que és broma no? Perquè jo sempre e vist a les característiques del vehicle que el consum en ciutat és molt superior al consum en carretera, i que jo sàpiga, es circula amb més lentitud a les ciutats que a la carretera (si, si, és cert que no a totes, a les carreteres catalanes amb aturades i arrancades constants per cues i peatges varis, és diferent... però bé...és l’excepció que confirma la norma).

La veritat és que no en sóc expert, però crec que la contaminació depèn de les revolucions del motor i no de la velocitat. Bé, si anem al cas que ens ocupa, el que vertaderament em preocupa és la conseqüència d’aquest discurs demagog i intencionat: reduir fins a 80km/h com a màxim la circulació a les carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Això, és una broma de mal gust per aquells que intenten accedir a la ciutat a les 9 del matí perquè sense que això sigui imperatiu legal és imperatiu pràctic. Senyor conseller, miri-s’ho bé perquè crec que no ha valorat prou bé el que pensa fer.

Si el que vol és reduir la velocitat (de veritat) obligui als fabricants a vendre vehicles limitats a 120km/h, no siguem hipòcrites. Si vol reduir la sinistralitat a les carreteres millori les carreteres. Si vol reduir la contaminació dels vehicles ofereixi transport alternatiu eficaç.

Dic tot això, perquè al final, un sembla que sigui culpable de tot. La responsabilitat sempre és nostre, sempre és del ciutadà. En aquest cas, la responsabilitat és del conductor. I quan insinuo que no som els únics responsables no estic demanant més “control” amb radars i policies especialistes en multar, estic reclamant accions que vertaderament siguin útils pel discurs que vostès mateixos entonen. Sinó, canviïn de discurs i diguin sense embuts el que tots pensem: Volen recaptar més.

El meu problema no és a quina velocitat vaig a qualsevol lloc sinó quina és la ruta menys congestionada per arribar-hi. La millor manera d’avançar no és limitar.