Satèl•lit Digital

Des que Televisió de Catalunya a passat a ser tevetré i s’aproxima la data en que les reposicions d’aquelles mítiques sèries com el Equipo A, Los vigilantes de la playa o el coche fantástico retornen com un gaspatxo mal digerit, cal buscar alternatives més apetitoses.

Jo aquesta alternativa l’he trobada al satèl·lit digital. Sí, ja ser que és una plataforma privada però sovint allò de pagant St. Pere canta... funciona. Vull dir que per veure alguna cosa que pagui la pena cal fer un esforç.

Odisea, National Geographic i Discovery s’han convertit en els meus canals de referència. Avui mateix he tingut ocasió de veure (mentre dinava) un documental sobre la relació de l’autisme amb els genis que a més a més incidia en la diferències existents entre el cervell masculí i femení. Interessantíssim.

No voldria semblar pedant, ni tan sols voldria que us emportéssiu una imatge errònia de mi. No he estat mai un set ciències ni un empollón, però he trobat en aquests canals un àpat televisiu deliciós.

Sempre que he vist les xifres i percentatges de població que diu veure documentals he estat escèptic i he pensat que en absolut concordaven amb els percentatges de share que obtenen aquests programes, però avui, podria respondre afirmativament sense faltar a la veritat que efectivament en soc consumidor.

La telebasura sobreviu perquè es ven sola. Jo compro altres coses.