Confirmat! El Barça, si vol, pot.

0-6 contra un rival històricament incòmode. Un Atlético de Madrid passat per aigua amb un niño torres (internacional gràcies als gols que ens ha fet a nosaltres) secat per vileda Puyol. Fantàstic!! Aquesta és una nit per celebrar i demà serà dia per fardar. El Barça esta fortíssim i el Madrid... Así, así, así gana el Madrid. Amb molta sort i a l’últim sospir amb gol de Roberto Carlos i partit completíssim de Beckham, tots dos, jugadors que l’any vinent no hi seran, per tant, acabaran punxant. Al temps. Si el Barça fa els deures (fins ara no ho ha fet) guanyarem la lliga.

Però i la JuancarlingCup?? Després del partit d’avui... aquella maquiavèl·lica teoria que deia que els jugadors s’avien deixat per tenir més vacances cobra força, perquè quan si posen, ja hem vist que poden. Recordeu, l’any passat es van jugar molts partits, lliga + champions + supercopa... després mundial amb la selecció i per si no n’hi havia prou, la directiva s’inventa una gira per fer calaix. I aquest any s’avien de guanyar 7 copes. En resum, les vacances només les fa en Laporta.

Una de cal i una de arena. La victòria contundent d’avui, em fa pensar malament respecte de la derrota de Getafe, moment en el que molts socis van patir del cor i el carnet va festejar amb les tisores... Finalment, avui, petó a l’escut, cap ben alt i del Getafe no cal parlar-ne més.

Perdonem però no oblidem. Visca el Barça i visca Catalunya!