Missatge d'optimisme

El Madrid no juga bé però va fent. A empentes i rodolons treu els seus partits endavant. Des de la jornada 31 que encadena una ratxa de cinc victòries consecutives que els ha permès prendre el liderat al Barça, però no ens enganyem, resten tres partits en els que només val guanyar i, sincerament, ni tots junts (els blancs) poden creueres que això, finalment, acabarà succeint així. Aquest globus que ha inflat el madridisme (amb el pit que treuen podeu figurar-vos com d’inflat està) fotrà un pet com un aglà. Si, si, heu llegit bé. Estic convençut que punxaran.

Perquè? Doncs perquè tot i que Capello té un jardí al cul (lo seu no és una floreta) que li ha permès guanyar a Sevilla, Espanyol i Recre in extremis, arribarà un dia en que aquesta suposada sort dels campions s’acabarà. Per cert, aquesta suposada sort dels campions dura més que un Rexona -que no te abandona-, perquè fa quatre anys que no guanyen ni el trofeu Bernabeu. Bé, el que dèiem, que un dia o altre, més pròxim que llunyà, el Madrid punxarà. Hi ho farà perquè la sort s’acaba (també la dels campions) i perquè el seu joc, encara que emmascarat pel resultadisme capellià, deixa molt que desitjar.

Deportivo, Mallorca o Zaragoza tornaran al Barça el que (és) era seu. Ànims! Què la lliga (era) serà nostre!