Va de trucades
Convençut que els convergents estan contaminant a la nació catalana, el general Carod-Rovira (o Puigcercós, no se qui mana més en el partit) ordena, en un excés de bogeria, un atac aeri nuclear por sorpresa sobre territori català (tripartit 1 i tripartit 2). El seu ajudant, el capità Carretero, mira d’esbrinar el codi per aturar el bombardeig. Per solucionar el problema, el president convergent –Artur Mas- es comunica amb l’adversari per convèncer al dirigent esquerranós -perdó, volia dir d’esquerra- que l’atac és un estúpid error. Aquesta comunicació s’estableix via telefònica, evidentment amb el telèfon vermell.
Si heu vist la meravellosa pel·lícula de Stanley Kubrick, “Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb” (1963) - traduïda com “telefono rojo volamos hacia Moscú”- segurament no us ha vingut de nou aquest comentari i us haureu adonat que guarda certes similituds amb el seu argument. (Prego disculpeu la meva excentricitat).
Doncs bé, ja sabeu que Artur Mas volia pactar amb ERC un govern nacionalista que liderés el país i que per això va trucar a Carod-Rovira. Aquest, però, es va decantar per pactar amb els socialistes. El passat, passat estar, però va bé fer memòria. Ara les trucades –desconec si des d’un telèfon vermell- les fa en Puigcercós als seus fidels regidors municipals per garantir aquest pacte estratègic al que hem referia en el comentari anterior. Ja veieu què n’és d’important la comunicació telefònica –consti que no veig ni un ral de timofònica- en la política. Ja ho diuen molt això del diàleg... –Sí, només alguns, és cert, però ho diuen molts cops-. Bé, perdoneu, anem al grà. Deia que en Puigcercós truca per garantir l’estabilitat del pacte estratègic sobre el qual, artificiosament, volen fer girar la política catalana. Volen situar-nos en l’eix esquerra-dreta deixant de banda el que vertaderament defineix Catalunya, que és el seu eix nacional.
Però sempre hi ha un però. Desconec si es que agafa millor cobertura o què, però n’hi ha un que no és diu Puigcercós, del mateix partit, que també fa trucades –deu fer-les amb el telèfon groc- demanant tot el contrari, el pacte amb CiU per aquestes properes municipals. (No he explicat que n’hi ha dos que van a la seva, que són parella i que un truca amb el telèfon verd i l’altre amb el telèfon violeta, però ja us ho imaginàveu oi?). El cas és que sempre hi ha l’excepció que ens confirma la norma.
Conclusió; és possible que alguns pobles, aquells més pròxims a l’àrea d’influència Carretero –va que ja sabíeu de qui parlava- optin per trencar aquest pacte estratègic i apostin pel pacte nacionalista que en el seu moment va proposar CiU.
Quins pobles seran? -Riiiiiiiing!!-