Què em passa doctor?

Déu vos guard de posar-se malalt. És clar que estar fotut no ve mai bé, però tal com tenim els centres d’atenció primària, urgències i hospitals podem prendre mal. Seré clar i català: Sanitat esta saturada i infradotada de recursos. L’Estat del Benestar esta en crisi. Si més no, existeix una contradicció que fa patent una debilitació encoberta –sorprenentment per l’esquerra- de la prestació sanitària a Catalunya.

Què diu aquest ara? S’ha begut l’enteniment? –pensareu-. Escolteu, qui per desgràcia hagi estat malalt últimament, s’hagi d’operar del menisc o necessiti hora pel pediatra o la ginecòloga, sabrà molt bé el que estic dient. La Sanitat pública esta fatal, hi ho està perquè des d’aquest govern es vol que sigui així.

Què si, què si, en realitat no és tant rebuscat. Mireu, deixen passar el temps sense fer res perquè la gent s’emprenyi i, després, culpen als que hi havia abans –pràctica molt extensa en el món de la política-. D’aquesta manera aconsegueixen dues coses: (1) carregar contra l’adversari –això pràcticament és obligat- i (2) descarregar de pacients la sanitat pública. La gent fa un esforç per entrar en la doble cobertura i d’aquesta manera oxigenen el servei públic. És a dir, la solució a les deficiències és ser més deficient que mai. “Provocar” a la gent i “convidar” a tothom qui pugui a que marxi al sector privat, això si, sense deixar de contribuir a la sanitat pública.

Quina paradoxa! Això succeeix amb un govern –per no dir hegemonia- d’esquerres!

Però de cues a urgències n’hi ha hagut sempre! –ens diran-, la sanitat és una prestació que encara que deficitària, és necessària -sentireu-. I jo dic: Oi tant que si! És una veritat com un temple. Però... –pregunto- perquè ara més que mai s’incrementa el percentatge de gent que opta per la doble cobertura?

Diagnosi: Qui dia passa any empeny -Sempre pot consultar una segona opinió-.