Sobre la manifestació dels mossos
La unitat fa la força. Els mossos d’esquadra es manifesten pels carrers de Barcelona demanant responsabilitat política al Conseller Saura. Com molt bé sabreu, el col·lectiu professional de mossos d’esquadra no esta representat per un sindicat, ni tan sols per dos, sinó que és un dels col·lectius professionals més fragmentats sindicalment. No deixa de ser significatiu, doncs, que els convocants de la manifestació hagin estat SPC, CAT-ME, APPAC, SAP-UGT i SME-CC.OO units per primera vegada, no per aconseguir millores salarials o revisions de conveni, sinó per exigir responsabilitats polítiques a la direcció general i al conseller d’interior de la Generalitat -Joan Saura-.
Moltes de les veus crítiques amb el tripartit no entenien perquè aquest pacte tan artificiós deixava en mans dels verds una de les conselleries centrals de la Generalitat. El partit petit, el més inexpert, agafa la major responsabilitat -on son els socialistes?- tot i defensar posicions ideològicament molt allunyades del sentit més clàssic d’Estat i per tant, també, de seguretat. Quan un partit festeja amb l’antisistema i els corrents contra no pot fer-se càrrec de la conselleria d’interior. És gairebé grotesc que la mateixa persona –mateix partit- que aplaudeix certs moviments antisistema i contratot sigui l’encarregada de controlar, condemnar i actuar sobre aquests mateixos quan és imperativament necessari. De la mateixa manera que el Conseller de Participació ciutadana no pot demanar l’abstenció d’aquells que no hagin de votar l’esquerra, el Conseller d’Interior no pot riure les gràcies als okupes –entre d’altres- i “castigar i reprimir públicament” als cossos policials.
No s’entén el pacte i no s’entén el repartiment d’àrees. Ara seria molt fàcil dir allò de: ja es veia venir... però crec que és més important analitzar perquè ha passat. I crec, sincerament que ha passat perquè a Iniciativa li ha vingut gran.
Per cert, no només vull aquesta policia, sinó que vull molta més d’aquesta policia. Mals professionals n’hi ha a tots els gremis, però de mals gremis no n’hi ha tants, i aquest, crec que és un dels millors i més necessaris.