Llum i calor = Obscuritat

Barcelona s’ha quedat sense subministrament elèctric provocant el caos a la ciutat. Això no és nou, i tot i que en aquest blog no se n’ha parlat, ja ho sabeu prou bé. La veritat és que hagués preferit deixar el tema de banda, per considerar-lo un accident, però davant de les reaccions no puc deixar de fer alguns comentaris.

La sensació que m’ha quedat després que la situació s’hagi considerat “practicamente normalizada” (quina barra) és que en aquesta crisi tothom s’ha amagat. El president de la generalitat quan ha parlat, ho ha fet tard i en veu baixa, sense defensar amb contundència al país i la capital que presideix. El número 2 del seu govern, Carod-Rovira i Esquerra Republicana a hores d’ara encara estan de vacances. Doncs qui ha donat la cara? El germanet petit, és a dir l’Ajuntament i a través d’ICV en veu de la Mayol (on és l’Hereu?) que pobreta, després de cremar pedres del marroc pel parc de la ciutadella, poques llums li queden. En definitiva, quan hi ha problemes tots s’amaguen.

Una altre cosa que em sorprèn (o ja no), és que mai hi ha culpables, ningú assumeix cap tipus de responsabilitat, ans el contrari, sempre és culpa dels altres. El ciutadà ha de vigilar el seu consum energètic. Si te calor que suï, no obri l’aixeta per remullar-se (que no hi ha aigua) ni posi l’aire acondicionat (que no hi ha prou energia, i si ho fa, a 25 graus!). Llavors, si el generador li molesta perquè fa pudor, genera calor i ocupa la meitat del carrer, ja sap, si posa fulles (les que cauen dels arbres del costat).

Amb tanta culpa, haurem de celebrar el jubileo (que es celebra cada 25 anys) enguany a la catedral de Barcelona per perdonar-nos els pecats. Sort que la llum divina mai s’apaga, oi? A més a més, el nou Papa parla català, o sigui que podrem donar-li corda a la keta.

A!, no ens oblidem de pagar el rebut de la llum que ara ja sabem com les gasten.